Èxit de la 43a TERCAT a Mataró

La 43a Ter-Cat celebrada a Mataró es va cloure amb la participació de 5 autors que van presentar 6 llibres, i 35 assistents, entre els quals també hi havia escriptors, bloguers, lectors i afeccionats en general. L’activitat va tenir lloc aquest diumenge, 12 de Febrer, al Pati de Guanyabens i va ser organitzada conjuntament per la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) i el col·lectiu literari Planeta Lletra.

Com és habitual, el president de la SCCFF, Eloi Puig, va exercir de mestre de cerimònies i va donar pas a les primeres presentacions que es van fer a l’hora del vermut.

El primer autor, Roger Coch, ens va parlar de la seva novel·la Udzu, publicada per Les Males Herbes. Coch va explicar que el procés creatiu d’aquesta obra estava molt vinculat a experiències personals. L’autor va afirmar que “és una novel·la on tot és veritat i a la vegada no és real”.

Seguidament, la presidenta de Planeta Lletra, Sandra Cabrespina va detallar les activitats d’aquesta associació d’escriptors mataronina i va fer esment de les seves incursions en el gènere fantàstic i ciència-ficció mitjançant la seva revista.

L’última presentació, abans de dinar, va anar a càrrec de Susana Aledo, que signa amb el pseudònim Sara Grissom. Aledo va parlar dels llibres La esencia de john Dumont, que acaba de publicar i es la continuació del volum El hombre que nunca lo fue. Aledo va dir que els llibres són autoconclusius i es poden llegir de manera independent. En els dos casos la trama gira al voltant de 2 races extraterrestres que conviuen amb els terrícoles des dels temps de les piràmides.

A l’hora de les postres va ser el moment de les presentacions dels llibres publicats per Voliana Edicions. L’editor, Jordi Solé i Camardons va explicar alguns detalls de la tasca l’editorial i també la seva novel·la Planeta mut, una reescriptura d’Els silencis d’Eslet, obra guardonada amb el premi Juli Verne de Ciència-Ficció. També va recordar la figura de Pere Verdaguer, un dels patriarques de la ciència-ficció en català, traspassat recentment.

Després, Raquel Picolo va presentar ‘Cròniques de Kaneai’, un recull de contes fantàstics que transcorren a les Valls d’Aneu. Aquesta és la primera incursió de l’escriptora, que també és professora d’escriptura, en el gènere fantàstic.

La presentació d’una obra de terror psicològic va tancar la 43a Ter-Cat, Maria Català ens va parlar d’A les fosques. L’acció del llibre comença amb la desaparició d’una alumna de l’IES Plaça dels Bous de Mataró. L’autora va descriure la recreació de l’ambient i el doble significat que pot tenir el títol.

Antoni Munné-Jorda, Joe Abercrombie, Hugo Camacho, Enric Bassegoda i Geoffrey W. Cole guardonats amb els Premis Ictineu 2016

Ictineu 2016

Antoni Munné-Jordà ha estat guardonat amb el Premi Ictineu a la millor novel·la fantàstica i de ciència-ficció en llengua catalana amb la novel·la Michelíada (Males Herbes, 2015). El lliurament dels premis, que atorga la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF), ha tingut lloc aquest dissabte, 5 de novembre, en el marc de l’Eurocon, la convenció europea de ciència-ficció que s’ha celebrat a Barcelona els dies 4,5 i 6 de novembre.

Els altres guardonats als Ictineu, que es lliuren en 4 categories, han estat Joe Abercrombie, premi a la millor novel·la fantàstica traduïda al català per ‘Mig Rei’, publicat per Rosa dels vents. En l’apartat de relat en català, han estat premiats exaequo Enric Bassegoda, amb el relat Llers, 1939 dins el recull Catalunya mítica publicat per Orciny Press, i Hugo Camacho, amb Compartiu si us plau, públicat al número 17 de la revista Catarsi. El premi al millor relat traduït ha estat per Geoffrey W. Cole per Ensenyant a llegir al Bigfoot, publicat també al número 17 de la Catarsi.

Els premis Ictineu, que van ser instaurats l’any 2009, es concedeix anualment a obres publicades en format paper l’any anterior, ja es tracti d’originals en català o de traduccions al català (inèdites).

El sistema de votacions es fa en dues rondes, en la primera, els socis de la SCCFF seleccionen fins a 5 obre per cada categoria. En la ronda es decideix en un 50% pel vot popular obert a qualsevol persona, i l’altre 50% del vot és aportat a través d’un jurat escollit per a cada categoria.

Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia