NOVEL·LA
D'IDEES
A través
d'una història de socio-ficció ben trenada, l'autor ens
convida a elucubrar sobre les potencialitats i limitacions de les llengües.
Especialment indicada per als interessats a sub-vertir les regles de la
realitat i imaginar-ne les possibles conseqüències.
Fent
ús d'una prosa amena i efectiva, Jordi Solé i Camardons
ens encomana l'afany de l'Arnau per comprendre l'estranya síndrome
que li sobrevé, d'improvís, a la seva professora Noa, i
que després s'estén per la població com una epidèmia.
Els qui la pateixen poden entendre el discurs oral i escrit, però
en canvi són incapaços de produir un sol mot de significat
conegut. Amb enginy i grans dosis d'ironia, es plantegen un seguit d'hipòtesis
sobre l'arrel del mal, que són successivament descartades fins
que es fa palès que el problema no rau en les respostes sinó
en la pregunta, cosa que condueix a un final suggeridor que no desvetllarem.
Val
a dir que Jordi Solé domina el terreny que trepitja, no en va s'ha
dedicat durant anys a cartografiar-lo des de dues òptiques complementàries,
la sociolingüística i la ciència-ficció, gènere
en què s'emmarquen l'assaig "Les paraules del futur"
(1995) i la novel·la "Els silencis d´Eslet" (1996),
guanyadora del Premi Juli Verne. En tractar de l'evolució dels
humans, "La síndrome dels estranys sons" entronca amb
el corrent més filosòfic i especulatiu d'aquesta literatura,
que arranca d'autors de culte com H.G. Wells, A. Huxley i R. Bradbury.
Crida
l'atenció la gran profusió de cites que hi ha a la novel·la,
tant en els encapçalaments de capítol com dins del text.
Sens dubte enriqueixen la significació de l'obra, però també
suposen una certa ingerència de l'autor en la història de
ficció. És una qüestió opinable: hi ha crítics
que reclamen el compromís explícit de l'autor amb el que
escriu, mentre que d'altres s'inclinen per l'asèpsia. Jordi Solé
ha optat a fons per la primera via, no només pel que fa a les cites,
sinó també apel·lant a la complicitat del lector
amb nombroses picades d'ullet sobre temes emocionals, literaris i de política
actual, un recurs que resulta molt eficaç per centrar l'atenció
en el pla de les idees.
En
definitiva, la novel·la interessarà un ampli ventall de
lectors: joves inquiets, amants de la ciència-ficció, i,
en general, tots aquells captivats pel paper de la llengua, veritable
motor i alhora fre del pensament.
Carme Torras, El Temps, 23/2/2004
|