Dos
mons, un planeta és una narració breu dins la literatura
de ciència-ficció de Jordi Querol, pseudònim de l’historiador
castellonenc Antoni Royo. L’autor recrea el tema de la doble personalitat
present en obres com “Doctor Jeckyll i Mr.Hyde”, però
a escala planetària, ja que tots els habitants del planeta pateixen,
sense adonar-se’n, d’una doble personalitat, ja que cada dos
dies canvien de personalitat, un canvi que només dura, doncs, dos
dies ja que passat aquest temps tornen a recuperar la personalitat inicial
sense recordar res.
L’autor
no aprofundeix gaire en les característiques de cadascuna de les
dues personalitats i en com carai s’ho fan per no viure en un caos
planetari constant, però narra amb senzillesa, claredat i imaginació
audaç les aventures i les contradiccions dels personatges dobles
que assassinen i se suïciden al mateix temps, que odien i estimen
simultàniament... Un seguit de situacions que plantegen metàfores
punyents sobre l’autoodi, la intolerància o la coexistència
de dos grups humans aparentment antagònics en un mateix territori
i en un mateix cos.
Manuel
Garcia Grau és l’autor d’una introducció informativa
prou incompleta sobre la literatura de ciència-ficció i
d’un seguit de propostes didàctiques sobre l’obra que
faciliten l’ús de la narració com a lectura vàlida
en l’ensenyament secundari.
Jordi
Solé i Camardons.
|