SOCIETAT CATALANA DE CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA

Andreu Carranza, "El que l'herbolària sap", Planeta, 2002.

Vet aquí un llibre difícil d'enquadrar dins del que podríem dir-ne classificació clàssica del gènere novel·la. Aparentment, comença com si fos una novel·la negra. Un hipotètic suïcidi porta a un detectiu gairebé fracassat i amb problemes amb la beguda a investigar el cas. El llibre esdevé gairebé costumista en les descripcions del poble i de la vida que s'hi porta. Poc a poc, la trama s'enreda fins convertir-se en una autèntica novel·la de terror. Tot plegat amanit amb una base científica, un toc de novel·la romàntica clàssica i un cant ecologista. Hi surt de tot, vaques boges, cultius transgènics, escrúpols professionals, especulació immobiliària, defensa de la terra.... organitzat en forma clarament fractal, amb un original paral·lelisme entre el paisatge i la trama, acaba fent que el lector confongui els límits entre el que és real i el que és imaginari. Pot ser no sigui clarament una novel·la de ciència ficció, però alhora és molt difícil d'afirmar el contrari. El mateix Andreu Carranza va dir en una entrevista: "M'adonava de certes casualitats que es produïen al meu voltant, i que de vegades només jo percebia". El lector tindrà, segur, aquesta mateixa sensació.

bea puig

Tornar