Francesc
Puigpelat (Balaguer, 1959) periodista col.laborador en diverses publicacions
catalanes, ja havia publicat, entre altres llibres, una preciosa narració
de sociolingüística ficció, “La fletxa d’or”
(Empúries,1995) on es presenta un futur en què totes les
llengües de la Terra han deixat de parlar-se i hi ha una única
llengua dominant, l’Omega; i “Apocalipsi blanc” (Premi
Josep Pla 1999) situada en un futur pròxim, una novel.la inspirada
en el film “Apocalypse Now” de F.Ford Coppola i “El cor
de la tenebra” de Joseph Conrad.
A “La
màquina de les ànimes” mostra l’enorme capacitat
d’escriptor de ficció enemic dels tòpics i de la literatura
fàcil o previsible i torna a endinsar-se en la ciència-ficció
intel.ligent ja que parteix de la construccció d’una màquina
que possibilita la transmigració d’ànimes d’un
cos humà dins un altre cos mitjançant les noves tecnologies
informàtiques. Es tracta del tema del viatge al.lucinant a través
de les ments dels altres, però traslladant-hi no tota la ment sinó
només una part petita, l’ànima del subjecte en qüestió
i sense esborrar les dades guardades en el cervell del subjecte receptor.
El tema que tracta Puigpelat ja havia estat treballat per Greg Egan a
“Ciudad Permutación” (1995), on també apareix
el tema de la immortalitat humana gràcies a la intel.ligència
artificial que possibilita que es pugui recarregar la ment humana en un
sistema informàtic.Però Puipelat es mostra especialment
interessat en el tema de l’home a-biogràfic o pre-biogràfic,
sense història ni records Malgrat ser una obra que parteix d’un
presupòsit d’obra de CF perfectament canònica, segons
el meu parer, l’autor no té una clara voluntat d’autor
de CF ja que prefereix no aprofundir ni en els aspectes tecnicocientífics
del tema que enceta ni en les possibilitats o conseqüències
socioculturals que un invent d’aquelles característiques obriria
a la humanitat. Per contra, insisteix molt en els aspectes filosòfics
o ètics de temes colaterals, i en els arguments d’intriga,
reencarnació, espionatge internacional, geopolítica, història
de Sitges, acció cinematogràfica, llibres de viatges i amors
impossibles tipus Romeu-Julieta. Tanmateix, utilitza moltes referències
del món del cinema de CF, com ara “Desafiament total”o
“Màtrix”. Una de les millors obres originals de CF catalana
dels darrers anys.
Jordi
Solé i Camardons.
|