SOCIETAT CATALANA DE CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA

Literatura de fantasia, terror i ciència-ficció
Novetats març 2004 - febrer 2005

A. Munné-Jordà
( a la IX Trobada de Ciència Ficció, Mataró, Març de 2005)

Fantasia (23)

El Tolkien més reeditat en català, en més editorials i més col·leccions, és Gil, el pagès de Ham. Ara la reedició ha estat a la col·lecció «Proa butxaca» (núm. 58, juny 2004). I cal tenir en compte que aquest any, el del cinquantenari de la publicació del primer volum del Senyor dels anells, el maig hi haurà a Barcelona una festa al mercat de la Boqueria i en altres mercats i ben segur que es faran altres commemoracions. Dins el deixant tolkienià podem col·locar El portal dels elfs de Herbie Brennan (tr. Josep Marco, «Esfera», 1, Bromera, Alzira, 2004), una aventura de fantasia, inevitablement amb el regne dels elfs en perill, de més de quatre-centes pàgines, amb què Bromera ha inaugurat la nova col·lecció «Esfera».

* Dracs.

S'han traduït al català les Cròniques de la Dragonlance de Margaret Weis i Tracy Hickman: Dracs de tardor, Dracs d'hivern i ara mateix Dracs de primavera (tr. Santi Güell. Devir Ibèria, Barcelona, abril i juliol 2004 i febrer 2005). Una obra de fa vint anys, que ha publicat la mateixa editorial que edita els jocs, les figuretes i la resta de gadgets. Amb tots els ingredients de l'especialitat: els temps foscos, els déus que tornen, gnoms i elfs, dracs i herois, la reina fosca i companyia.
I han anat sortint altres trilogies amb dracs i més o menys tolkienianes i més o menys juvenils, com Memòries d'Idhun (volum I, La Resistència) de la valenciana que escriu en castellà Laura Gallego García (tr. Enric Tudó i Rialp, Cruïlla, Barcelona, octubre 2004) o la trilogia Abhorsen, protagonitzada per noies (vol. I, Sabriel, vol. II, Lirael) de l'australià Garth Nix (tr. Anna Turró Armengol, La Magrana-RBA, Barcelona, 2004 i 2005). I naturalment han anat seguint altres títols de dracs, més o menys juvenils, com ara Com ensinistrar un drac, potser la més fresca i divertida, una mena de sàtira que figura les memòries de l'antiheroi víking Singlot Sardina Terrible III, escrita per Cressida Cowell i publicada per Cruïlla. O El cavaller del drac de Cornelia Funke, amb la terra dels dracs a Escòcia amenaçada pels humans, el jove drac Lung que ha de cercar ajuda abans de fugir cap a l'Himàlaia, i la presència de follets, serps malignes i altres espècies (tr. Dolors González, Columna, Barcelona, 2004).
L'aportació autòctona, a aquesta fantasia heroica juvenil, fóra Uroc, el guerrer, de Lluís Falp (Alfaguara-Grup Promotor, Barcelona, 2004): Un jove soldat de l'exèrcit de l'emperador d'Amatzur emprèn un viatge per localitzar l'Home Savi, que li pot desxifrar el somni que li farà conèixer el seu passat; alguns dels obstacles que ha de superar són l'imperi dels Homes de vidre, el desert de l'Infern, el bosc de l'Oblit o el poblat dels homes d'Escuma.
I posats a fer citem aquí Aetara de Pau Faner (Euxina, Barcelona, maig 2004), una novel·la d'aventures i viatges, amb clans que viuen en coves i ja alguns pobles de famílies que viuen en cases, amb amors tràgics i mites ancestrals, foners menorquins i el culte a la Mare Terra, en un temps de llegendes i un espai mític marca de la casa, com altres novel·les de fantasia de l'autor, tot servit amb un adequat català de Menorca.

* Veus d'ultratomba.

En un altre vessant de la fantasia, la novel·la històrica La veu d'Odiló de Ferran Garcia-Oliver («Narratives», 23, Angle editorial, Barcelona, octubre 2004) és narrada per un personatge que un cop mort torna a la vida per explicar la seva història, una odissea després de la caiguda de l'imperi romà. I posats a parlar de difunts que saben llatí encara podem parlar de la interessant novel·la del neerlandès Cees Nooteboom La història següent (tr. Mariona Gratacòs, «L'eclèctica», 113, Bromera, Alzira, novembre 2004), plena de ressons clàssics, com les Metamorfosis d'Ovidi, en què un professor de llengües clàssiques s'adorm a Amsterdam i es desperta a Lisboa, a la cambra on ja havia viscut, amb la sensació que reviu després d'haver mort.(14)

* Mags.

El volum corresponent de Harry Potter de Joanne Kathelen Rowling ha estat el cinquè, Harry Potter i l'orde del Fènix (tr. Xavier Pàmies, Empúries, 2004), amb el cinquè curs a l'escola de Howgarts, que per la banda de la realitat ha donat l'epopeia d'aquell noi que en nom de la colla del Fènix va reclamar l'etiquetatge en català i va ser perseguit per les forces malèfiques, i per la banda de la ficció va donant més històries de màgia, com la trilogia de Marianne Curley iniciada amb Els escollits i La foscor (tr. Joan Siler, Salamandra, Barcelona, 2004), la de Mary Hoffman sobre el món de Tàlia, iniciada amb Stravaganza (tr. Rosa Borràs, La Magrana-RBA, Barcelona, 2004), i una infinitat més, com, bastant calcada, amb nen amb poders que estudia bruixeria, la del Llibre de les estrelles d'Erik L'Homme (tr. Lluïsa Moreno: I, Qadehar, el bruixot; II, El senyor Sha, Cruïlla, Barcelona, 2004).(6)

* Prehistòrics.

Com un producte derivat del popular Clan de l'ós de les cavernes de Jean M. Auel, n'ha sortit una versió infantil o juvenil: El clan de Peter Dickinson. El primer lliurament és Els nens de la prehistòria (tr. Marcel Soler, Salamandra, Barcelona, 2004), amb l'inici del llenguatge i de les llegendes.(1)

* Fantàstic adult:

Per als lectors de gènere fantàstic també val la pena esmentar que dins el recull Setze petges, de narradors de l'Escola d'escriptura i humanitats de l'Ateneu Barcelonès (Proa, Barcelona, desembre 2004), hi ha un conte que podríem qualificar de fantàstic meravellós, «La veu dels arbres» de Ferran Armengol, amb la presència d'una indígena misteriosa i una transgressió del temps enmig de la selva tropical, i un de fantàstic terrorífic, «On no hauria de ser» de Glòria de Castro, amb un plat de sopa amb voluntat pròpia que arriba a metamorfosar un personatge. I la novel·la La pell i la princesa de Sebastià Alzamora (premi Josep Pla 2005, Destino, Barcelona, 2005), situada al segle XVII i amb l'aire de les novel·les europees de soldats de fortuna, però també amb ressons de Hoffmann (de qui dins aquest període s'ha traduït Opinions sobre la vida del gat Murr: tr. Ramon Monton, Edicions de 1984, Barcelona, març 2004) i de Guy de Maupassant (de qui s'han traduït els contes A l'espona del llit: tr. Lluís Calderer, Edicions de l'Albí, Berga, 2004), entre la novel·la fastàstica (els llums mòbils del rei Frederic i el jardí fosforescent, la guarició miraculosa per la reina bruixa Joana amb una palla cubana, la creació del Golem pel rabí Loew que arriba a infondre vida a la matèria inanimada, i el boig rei Frederic que hi veu el seu successor: l'home nou, net de les faltes que acumula l'espècie humana, i amb un personatge que experimenta interrupcions en la seqüència temporal; les diferents dones que en són una de sola), el relat meravellós medieval (el jardí del primer encontre amb la princesa Maria: un espai fora de l'espai i exempt de la tirania del temps, fet amb la ciència d'Arcimboldi), la d'aventures, la romàntica i l'anomenada gòtica de terror.(2)

Terror (6)

L'Entrevista amb el vampir d'Anne Rice (traduïda al català per Joan Mateu el 1999, a Proa-Ediciones B) va reactualitzar aquests xucladors, i el periodista musical Pep Blay a Vampíria Sound (Rosa dels Vents, Barcelona, 2004) fa sortir vampirs en vint-i-vuit nits musicals catalanes, entre sexe, sang i rock'n'roll. També Pere Guixà al recull de contes Topolino (Quaderns Crema, Barcelona, 2004) publica el relat «La vida amb Dúkula», amb els responsables d'una revista de vampirisme amb la redacció a la Diagonal barcelonina. També tenen un to humorístic els contes d'El virus Elvis de Sergi Escolano (La busca, Castellterçol, 2004), entre els quals «Entrevista amb el vampir» és la història d'un vampir que a Sicília va xuclar la sang del cap de la màfia de Corleone, i fa cinc-cents anys que fuig de la vendetta de la família; en altres contes surten, amb aire desmitificador, homes llop o Darth Vader.
Andreu Domingo a El llegat del doctor Deulofeu (premi Marià Vayreda, d'Olot, Empúries, Barcelona, 2004) inventa un zoòleg i etòleg desaparegut misteriosament, que ha deixat un seguit de textos sobre el comportament animal, amb què l'autor satiritza costums humans. Un parell són contes de terror: «A-7» amb uns monstres que només se suggereixen, a la manera de Lovecraft, i «Psammonaurus spp» amb un terror que s'inspira en Alien o La cosa.
I per acabar aquest apartat acostat al terror podem esmentar dues traduccions del gallec: Tretze campanades de Suso de Toro (tr. Josep Franco, Bromera, Alzira, 2004), un trhiller psicològic amb un ambient proper a Poe i Lovecraft entorn d'un misteri ancestral relacionat amb una campana de la catedral de Santiago, i Tres passes pel misteri d'Agustín Fernández Paz (tr. Josep Franco, Bromera, Alzira, novembre 2004), amb tres contes de fantasmes i melediccions ancestrals.

Política-ficció (4)

Les traduccions d'artefactes supervendes com Crema Nova York?de Dominique Lapierre i Larry Collins (tr. Mercè Ubach i Núria Garcia Caldés, Columna, Barcelona, 2004), amb una bomba nuclear introduïda a Nova York per Bin Laden, o Àngels i dimonis de Dan Brown (tr. Anna Turró i David Guixeras, Empúries, Barcelona, 2004), sobre les paranoies de les grans conspiracions mundials, introdueix al camp de la política-ficció de conspiracions. I encara dins aquest apartat podríem introduir la traducció de l'obra de José Saramago sobre la lucidesa (tr. Xavier Pàmies, Ed. 62, Barcelona, 2004), en què els votants d'unes eleccions, tips dels abusos dels polítics, en un 83% decideixen votar en blanc -un fet no tan allunyat de la realitat, quan al darrer referèndum només va votar l'opció guanyadora un escàs 24% dels inscrits. L'exemple autòcton de política-ficció de paranoia conspirativa fóra Apocalipsi de butxaca de Jordi Cussà (La Magrana-RBA, Barcelona, octubre 2004), en què una xarxa oculta anomenada Godot & Co és la responsable de tots els atemptats i malvestat que passen actualment al món.

Ciència-Ficció infantil i juvenil (8)

Mig de fantasia, mig de ciència-ficció fóra Artemis Fowl. El codi de l'eternitat de l'irlandès Eoin Colfer (tr. Carles Miró, «Esfera», 3, Bromera, Alzira, novembre 2004), amb un ordinador creat amb els secrets robats a unes criatures màgiques.
De producció autòctona, tenim per exemple per als més jovenets Missatges galàctics de Pilar Lozano Carbayo (Barcanova, 2004), amb uns extraterrestres que es comuniquen escrivint missatges a la pissarra d'una escola; El noi que tenia mil anys de Santi Baró (Barcanova, 2004), amb una Terra contaminada on els habitants han de viure sota el mar; Les aventures espacials de Ximet i Blai el papagai de Paco i Jordi Moreno (Bromera, Alzira, 2004), que vol ser alhora un viatge de ciència-ficció i un tractat de divulgació astronòmica; Perdoni, a quin segle diu que som? de Noemí Bages (Barcanova, Barcelona, 2004), que també aprofita en aquest cas un viatge en el temps per fer didàctica històrica, i L'enigma dels nens grisos de Marta Molas (Empúries, Barcelona, juny de 2004), amb una xarxa de televisors malèfics, que xuclen els colors dels qui els miren.
De la infinitat d'obres infantils traduïdes (com les sèries de llibres-joc de terror -«El cau de la por»- i fantasia -«Cor de drac»- de Thomas Brezina a Cruïlla, que sovint toquen la ciència-ficció), permeteu-me la debilitat de recomanar, per la banda dels superherois, el quart lliurament traduït de les cinètiques aventures del capità Calçotets de Dav Pilkey: El capità Calçotets i la terrible trama del professor Tirapets (tr. Josep Sampere, Cruïlla, Barcelona, desembre 2004). I val a dir que el mateix traductor, Josep Sampere, ha debutat com a autor publicant una novel·la de fantasia i d'intriga ben original, El mar de la Tranquil·litat (premi El vaixell de vapor 2004, Cruïlla, Barcelona, setembre 2004), el mar de la Lluna que centra una narració que es va fent ella mateixa a mesura que dos personatges en principi innominats van sortint de la boira blanca, com dos signes negres en una pàgina en blanc, i inicien la recerca d'un escriptor desaparegut.

Ciència-ficció (16)

* Novel·les

Parlem primer de les novetats de la col·lecció «Ciència-ficció» de Pagès editors. Els tres darrers volums han estat, el núm. 12, Brian Aldiss, Viatge sense final (Pagès editors, Lleida, 2004). Non-Stop (1958) és la primera novel·la d'Aldiss, que a més de ser la revelació d'un mestre indiscutible, i una de les seves obres més llegidores, es manté com possiblement la millor obra del tema de la nau generacional, una novel·la de referència. Per a aquesta edició s'ha partit de la revisió que Aldiss en va fer l'any 2000, amb què representa una novetat fins i tot per als que n'han llegit anteriors traduccions a llengües properes.
El núm. 13, Jordi Sierra i Fabra, Schizoid (Pagès editors, Lleida, 2004), situa un futur no gaire llunyà i en un espai no gaire remot una crítica de costums, que fa una dissecció implacable de l'absurditat d'una certa manera de viure, de la buidor d'unes vides aïllades dins una estructura familiar només aparentment compartida, i això analitzat per la lògica implacable d'un ordinador, una mena de nou Hal Nou Mil. Una novel·la que va de l'humor a la crueltat, de la sàtira de costums a la denúncia social, de l'erotisme a la reflexió. Sierra també ha publicat Les veus de Mart (La galera, Barcelona, setembre 2004), en què el protagonista també viu en un habitacle organitzat per una computadora, que aquí fins i tot es diu Kal, i si a l'altra novel·la el cap de la famíia treballava en la construcció d'una cúpula que havia de fer l'espai habitable, aquí som a Mart, on els supervivents de la Terra viuen en una ciutat protegida per una cúpula.
El núm. 14, Jordi Font-Agustí, Traficants de llegendes (premi UPC 2003, Pagès editors, Lleida, 2004), una mostra sorprenent de l'última ciència-ficció que es fa i es pot fer ara i aquí. L'obra té l'aval del Premi UPC de novel·la curta de ciència-ficció 2003, en competició amb autors d'arreu del món, i se situa en un futur no gaire llunyà, en què les empreses multinacionals són els nous senyors feudals que posseeixen els territoris i, com en una mena de franquícies, qualsevol comunitat pot convertir-se en estat independent si paga els drets corresponents. Els canvis de domini dels llocs i les migracions, i també els naixements producte de tècniques de laboratori, originen una tecnologia nova: la implantació de falses biografies (les llegendes). Això d'una banda dóna feina a uns escriptors especialitzats, que creen els arguments i els falsos records, i també a una sèrie d'especialistes, d'empreses tecnològiques, i de hackers que les pirategen. I afegiu-hi moros fonamentalistes, els efectes de la longevitat en la sexualitat i la descripció dels ferrocarrils del futur.
Els pròxims volums de Pagès editors seran Conflictes d'Ian Watson, un thriller futurista trepidant entorn del primer ordinador quàntic, disputat per màfies russes i vietnamites, sectes fonamentalistes, amb pells-roges motoritzats i les intrigues sentimentals de les universitats britàniques, una sorpresa com totes les obres de Watson; i també uns títols entorn de Verne que ja us comentaré quan toqui.
Montserrat Galícia treu dues novel·les juvenils amb premi: L'habitació de la Bàrbara (premi Enric Valor, Bullent, Picanya, maig 2004), amb una guerra colonial dels terrícoles que han ocupat dos planetes del sistema d'Alfa Centaure, i una noia que pren consciència política arran de la mobilització de la seva germana, la Bàrbara, de qui ella ocupa l'habitació. I just ara mateix ha sortit El darrer manuscrit, premi Joaquim Ruyra 2004 (surt ara, La galera), que encara no he vist, però que també, dins la forma d'una novel·la d'aventures, parla de la tolerància, la violència i la intransigència: el contigut ètic, polític i fins religiós és una constant en Montserrat Galícia, que sol fer referències a Ursula K. Le Guin (a L'habitació de la Bàrbara, per exemple, una de les poblacions és Omelas).
Un altre llibre juvenil amb premi: el Joaquim Ruyra de l'any anterior, també de ciència-ficció: Àngel Burgas, MAX (premi Joaquim Ruyra 2003, La galera, Barcelona, març 2004), un thriller juvenil en què uns adolescents de l'any 2054 es connecten a un joc virtual d'ordinador que permet viure les aventures al temps i l'espai que trien, i així van a l'Empordà de l'any 2000, on fan d'investigadors privats. El joc és més estimulant que la vida de cada dia, i pot provocar que el jugador assumeixi plenament la personalitat virtual, de tal manera que el jo real queda com un vegetal mentre la vida es desenvolupa dins el programa.
I Miquel Figueras i Xuclà a Un mirall entelat («Llibres dels quatre cantons», 17, CCG edicions, Girona, abril 2004) narra la història d'un home enriquit per una herència que vol clonar la seva dona, que va conèixer a trenta anys, per poder-hi copular quan ella en tenia divuit.(9)

* Contes

El volum VI premis de narrativa de CF Manuel de Pedrolo (Patronat Municipal de Cultura, Mataró, 2004) aplega els guanyadors i finalistes: Victòria Ricart, primer premi, amb «Sota els sols de Trum», una narració dins l'aire de la novel·la de Montserrat Galícia, amb els terrícoles colonitzadors genocides, i Francesc Company finalista amb «El naixement d'un déu», amb la història d'un megalòman que vol ser imprescindible al món i guanyar en el joc de ser déu. Per a menors de divuit anys, Marc López, guanyador amb «Roy Foxer», una faula d'acció i persecucions en un planeta majorment aquàtic, Sílvia Gonzàlez primera finalista amb «Una gran sorpresa», amb clonació i trasplantament forçat, i Blanca Rey amb «Stel·la Miserachs», amb l'enyor del passat des d'un futur superpoblat i sense arbres. El volum dels VII premis tot just acaba de sortir ara, i conté els premiats de l'any passat: Jordi de Manuel («Calcs») i Maria Teresa Udina i Vladimir Hernández («Emperadriu»), guanyadors ex aequo, i Antoni Mateu («L'hoste de l'habitació 112»), accèssit, i, per a menors de divuit anys, Blanca Rey («Dos parells de bombetes»), guanyadora, i Marc López («Gemmes»), finalista.
Joaquim Carbó a L'Ofèlia i jo (Pagès editors, Lleida, maig 2004) recull tots els contes que havia publicat dins el col·lectiu Ofèlia Dracs i, doncs, el de ciència-ficció d'Essa Efa («Els éssers finals», amb una generació futura que tenen el cap tan gros i els membres tan atrofiats que no es poden valer) i el de terror de Lovecraft Lovecraft! («Eutanàsia», amb terror lovecraftià desencadenat pels coloms ciutadans).
I, posats a espigolar contes dins de llibres de narrativa general, parlem de Joan Gols (pseudònim de Jordi de Manuel), que a Pantera negra (premi de prosa de ficció Sant Just Desvern, Proa, Barcelona, setembre 2004), en un llibre de relats sobre futbol, a més d'algunes referències a la ciència-ficció, en té alguns de futuristes: «Llotja», situat el febrer de 2019, amb un president de Catalunya de vuitanta-nou anys amb aspecte de mestre Ioda i els àrbitres robòtics, i situa el relat «Fins al barret» el juliol de 2020, en què acaba la lliga futbolística d'onze mesos iniciada el setembre, hi ha un clon de Pelé i s'han suprimit les eliminatòries amb llançament de penals per evitar infarts.
Carme Meix a Cercles (premi Vila d'Ascó, Cossetània, Valls, abril de 2004), que aplega contes contra la intolerància al llarg de la història, a «El novè cercle» descriu un futur en què la gent de més de cinquanta-cinc anys són internats a les ciutats del Descans Perfet, una mena de residències on són exterminats; un interessant conte de ciència-ficció sociològica.
Joan Rendé a La pedra a la sabata (premi Mercè Rodoreda 2003, Proa, Barcelona, febrer 2004) té algun conte en què utilitza el fantàstic, sense màgia ni elements sobrenaturals, amb valor metafòric com «El veí nou», en què amb la reforma d'un barri, declarat Zona de Futur, els veïns de tota la vida espien un veí nou, que uns dies compareix amb una dona, uns dies sol, uns dies amb criatures, altres dies surt d'altres edificis, fins que sabem que tot són diferents imatges del client idoni, prototip clònic de la nova uniformitat; o com «L'home que no sortia a les fotografies», un personatge modest que mai no havia sortit en cap fotografia i quan es vol fer retratar tampoc no hi surt, i el tècnic fotògraf intenta explicar com un cas d'afotia, perquè «la meitat de les causes científiques o filosòfiques no són res més que un nom sobre el qual caldrà treballar durant anys i potser segles, per tal d'arribar a descobrir-ne el perquè»; i potser fins i tot a «La pèndola», amb el guardià del Museu del Temps, que regula els rellotges antics amb el seu de quars, que sobtadament s'avança i es detura, possiblement esperant-lo marcant-li l'hora darrera.
I acabem amb David Ventura, que dins Estic treballant per arruïnar la meva vida (Montflorit, Cerdanyola, 2004) entre altres relats presenta una facultat de lletres de la UAB presa per una banda d'autòmats, i una faula sobre els ocells-Stuka, uns ocells mutants perquè han fet el niu sobre un d'aquest avions de combat de l'exèrcit nazi.
També en reculls traduïts trobem alguna cosa assimilable, com el conte «Temps groc» dins el recull del mateix títol de la grega Maria Skiadaresi (tr. Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí, «Lo marraco blau», 12, Pagès editors, Lleida, juliol 2004), en què una actriu obsedida per mantenir la joventut i la bellesa, després de tota mena d'operacions quirúrgiques, dietes i exercicis, recorre a un metge xinès, que li garanteix el rejoveniment amb la condició que no estimi, perquè el sentiment provoca la corrupció; inicia el tractament, però quan rejovenida s'enamora i s'oblida d'anar-se a posar la injecció corresponent, comença una regressió galopant, que la fa retrocedir fins a l'estadi unicel·lular. Dins el mateix recull, «Retorn» té més l'aire d'un conte fantàstic, amb intervenció sobrenatural: un misteriós visitant compareix entre uns arqueòlegs actuals i explica que era un pilot de vaixell de Napoleó, i els assegura que l'emperador va amagar en aquell lloc un papir sagrat, que efectivament troben.(7)

Teatre (3)

Cito de segona mà, perquè no he vist els espectacles i no sé que se n'hagin publicat els textos. Vaig veure anunciat que al teatre Monumental de Mataró el 20 de febrer Dreams Teatre presentava El petit extraterrestre, una obra de teatre infantil. I justament el 20 de febrer s'acabaven al Romea de Barcelona les representacions d'Ets aquí? de Javier Daulte, traduïda per Toni Casares i estrenada el 14 de gener, i que justament es representarà també al teatre Monumental de Mataró el divendres 11. Daulte ja havia estrenat fa un parell d'anys al Lliure 4D Òptic, sobre universos paral·lels i realitats alternatives, i a l'obra d'ara, Ets aquí?, apareixen personatges invisibles; l'argentí Javier Daulte és dels pocs dramaturgs que utilitzen recursos de la ciència-ficció. I divendres passat (25 de febrer) el suplement d'espectacles de l'«Avui» anunciava que al teatre Estable de Catalunya, al Poble Espanyol de Montjuïc, feien fins al 20 de març 1Q 100, de la qual segons la nota Ferran Audí era l'autor i el director, però per la sinopsi argumental que n'explicaven l'argument era el de Flors per a l'Algernon de Daniel Keyes, una de les novel·les de ciència-ficció més corprenedores i de la qual se n'han fet adaptacions cinematogràfiques i teatrals.

Assaigs i estudis (3)

La novel·la d'Emili Bayo L'edat de les paraules (premi Ciutat de Palma 2003, Proa, Barcelona, maig de 2004), que és la biografia d'un personatge marcat pels llibres i la lectura, que ha viscut per la lectura, es pot considerar quasi com un assaig sobre els llibres que configuren l'imaginari d'un lector del nostre temps, que són glossats en llargues notes; a part de còmics com «Spiderman» o «El Capità Amèrica», hi trobem precursors com Frankenstein de Mary Selley, els Contes d'E.A. Poe, L'estrany cas del doctor Jekyll i míster Hyde de Stevenson, Vint mil llegües de viatge submarí entre altres obres de Verne, i La màquina del temps de Wells.
Al llibre d'articles de Carles Sentís L'Instant abans del 36 (La campana, Barcelona, setembre de 2004) hi ha una interessant entrevista a Wells feta a Barcelona el 1935, en què confessa que ja no l'interessa la literatura i està entusiasmat amb els projectes cinematogràfics que enllestirà el 1936: La vida futura dirigida per William Cameron Menzies i L'home que feia miracles, que dirigirà Lothar Mendes.
L'obra més interessant pel que fa a teoria sobre literatura fantàstica catalana és Els altres mons de la literatura catalana, a cura de Víctor Martínez-Gil (Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors, Barcelona, 2004). És un aplec de vuitanta-sis textos, dels segles XIX i XX, contes o fragments de novel·les, agrupats en dotze apartats, més per la intencionalitat temàtica que no per la iconografia anecdòtica, que el recopilador justifica així: els cinc primers («Les presències fantasmals», «Relats meravellosos», «Els monstres, «Tractats de vampirologia» i «Estranyes percepcions») recullen les grans línies narratives en què apareixen elements sobrenaturals o inquietants (allò que en diríem fantasia i terror); els tres següents («La ciència misteriosa», «La temptació fàustica» i «Savis estrafolaris») tracten respectivament de la ciència entre la superstició i la raó, la voluntat de dominar el món, i la ridiculització; després hi ha tres apartats sobre la dimensió social de la literatura especulativa: «La fi del món», sobre la destrucció de la humanitat, «Benvinguts a Utopia», amb somnis i malsons sobre la societat ideal, i «Allà on no ha estat mai ningú», sobre el viatge interplanetari i l'encontre amb altres éssers (tots sis, doncs, d'allò que en diríem ciència-ficció, incloent-hi les utiopies); i finalment «Fets extravagants», que tracta de tots aquests temes des de la desmitificació i l'escepticisme, i fins diria la sàtira. A la introducció i la justificació, de més de quaranta pàgines, l'antòleg situa de primer que no s'ho planteja com una antologia de gènere, sigui fantasia o ciència-ficció, sinó de la literatura que enfronta els límits de la realitat; qüestiona també la divisió entre alta literatura, literatura culta, i literatura de consum de masses, i mostra com això varia també pel lloc (Poe o Lovecraft per als anglosaxons són autors de gènere i per als llatins autors de culte), analitza la situació de la literatura de gènere dins la realitat catalana, i conclou que la literatura d'aquests gèneres (des del meravellós i fantàstic, l'especulació científica, fins a la divisió actual de la literatura fantàstica en fantasia, terror i ciència-ficció) cerca donar una visió còsmica, global, dels grans arquetips, que és escamotejada per la visió del present, i recrear els grans mites com a ficció.

Centenari de Verne (10)

El centenari de la mort de Jules Verne, el 24 de març, centra l'any literari pel que fa a ciència-ficció. Aquesta trobada de Mataró n'és una mostra. O el cicle «Jules Verne, somnis i realitat» de diferents biblioteques de Barcelona el maig, o l'espectacle infantil «De la Terra a la Lluna», a partir de l'abril, també de les biblioteques de Barcelona. També a Barcelona del 24 de setembre al 2 d'octubre hi haurà la setmana de l'aeronàutica i l'espai, en homenatge a Verne, dins les festes de la Mercè.

* Hi ha previstes exposicions: la de Cosmocaixa, «Amb els ulls de Verne» del juny de 2005 al març de 2006; «La volta al món en 80 objectes» del museu etnològic de Barcelona; la itinerant del Centre de recursos pedagògics del Baix Maresme, al Masnou, del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya; una de conjunta entre el Museu del cinema de Girona, el de la Pesca de Palamós i el de la Joguina de Figueres; una altra al museu marítim de Barcelona...

* Un concurs literari a l'Institut francès de Barcelona: «El francès, llengua de l'aventura científica».

* Publicacions: Al País Valencià Bromera treu aquest mes de març una biografia de Jesús Navarro, Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne («Sense fonteres», 19, Alzira, març 2005); el gener va publicar una adaptació infantil de Vint mil llegües de viatge submarí (adap. Jesús Cortés, il. Enric Solbes, «El Micalet galàctic», 111, Alzira, gener 2005) i el febrer Cinc setmanes amb globus (tr. Jesús Cortés, «A la lluna de València», 45, Alzira, febrer 2005) i una adaptació per a teatre infantil de La volta al món en vuitanta dies (adap. Juli Disla, «Micalet teatre», 25, Alzira, febrer 2005), que es representa des del gener fins a l'abril a València.

* La Galera, del grup GEC, ha publicat una adaptació de Miquel Desclot de La volta al món en 80 dies (il. Javier Andrada, «Petits universals», febrer 2005). I és de preveure que hi haurà moltes reedicions.
Pagès editors, dins la col·lecció «Ciencia-ficció», oferirà dues novetats absolutes: La caça del meteorit (edició a partir del manuscrit original, no de la versió ampliada pel fill, Michel, com s'ha fet fins ara) i Els fills del capità Verne, llibre col·lectiu de relats d'homenatge a Verne per part de la SCCFF.

* DVD: Ha sortit la versió catalana del film La volta al món en 80 dies amb Jackie Chan. I Barcelona Multimèdia va treure l'any passat una adaptació de la novel·la feta per Toni Matas. Val a dir que La volta... és la novel·la de Verne més traduïda al català, i la primera que s'hi va traduir, el 1926.

* També les revistes s'hi dedicaran (Jesús Navarro ha publicat un article a «Mètode»...), i en aquest sentit presentem el dossier del «Serra d'Or» de març, amb cinc articles: presentació del dossier i «La connexió catalana» per A. Munné-Jordà, «JV escriptor del seu temps» per Pere Verdaguer, «La recepció de Verne a Catalunya» per Ramon Pinyol i Torrents, «La influència en Josep M. Folch i Torres» per Eulàlia Pérez Vallverdú i «JV, un científic, un literat o un diletant» per Santiago Riera i Tuèbols.

Conclusió

Amb seixanta-set llibres, pel cap baix -sense comptar obres teatrals (3), DVD (2) i revistes (1), ni exposicions i alguna traducció dubtosa-, en un any, qui no llegeix ciència-ficció o fantasia en català és perquè no vol.

Antoni Munné-Jordà

Tornar