Hi
ha un fil roig literari i d'actitud davant la realitat que uneix la novel.la
gòtica i el modern conte de terror que neixen als segles XVIII
i XIX, la Ghost Story, el neogòtic, el món de terror psicològic
de Poe i els seus seguidors, Kafka, el modernisme més especulatiu,
el món inèdit i el calaix de sastre anomenat ciència-ficció.
No incloc en aquest conjunt de tendències literàries el
"Fantàstic" de les obres de Fantasia heroica, de fades,
màgia i bruixeria que inventa móns exitosos com els de Tolkien;
no l'inclouré entre les obres estudiades en aquest escrit perquè
el Fantàstic és ben diferent tan del Meravellós més
acostat a la raó o a l'especulació científica de
la Ciència-ficció d'una banda, com del Meravellós
fantàstic del Vampirisme o de l'Estrany fantàstic dels moderns
contes de terror que van donar inici a tot aquell món centrat en
l'especulació literària i que hom anomena "literatura
Fantàstica" però que potser també podríem
anomenar "literatura especulativocèntrica", i en què
els protagonistes i el paisatge de la literatura especulativa acostumen
a ser la gent dels nostres dies o de vegades d'un futur proper o d'una
altra dimensió en un món com el que vivim o com el que hem
viscut, però on sempre hi ha un element argumental central que
trenca amb el realisme estricte però també amb la màgia
de la Fantasia heroica, i justament aquest element que no és real
ni màgic li dóna vida: la veritat oculta de Pere Calders,
l'escarbat de Poe o la salamandra de Mercè Rodoreda en podrien
ser exemples. Ningú es pregunta si aquelles situacions inèdites
o si aquells animals són científicament possibles i ningú
els justifica per una possible inclusió dins un món fantàstic
d'anells màgics i espases embruixades. Simplement existeixen dins
el món real de la ficció, de la literatura.
En la literatura especulativa es produeix un pacte entre lector i escriptor
en base a la plausibilitat del relat o en l'acceptació d'allò
meravellós, estrany o inèdit però sempre proper per
l'estètica, l'entorn o les ideologies o mentalitats que envolten
la narració. El món del planeta dels simis és científicament
impossible però és rigorosament plausible o si més
no pròxim en l'àmbit de les idees o mentalitats i metàfores
que expliquen el nostre món actual.
Encara que és un error considerar que la literatura fantàstica
i especulativa és una literatura de joves (com diu V.Martínez-Gil,
2004), justament els elements emotius, meravellosos i transgressors d'aquesta
literatura sovint atrauen especialment els nens i els joves adolescents.
Les obres que tenen en la por l'element central agraden als primers lectors
que justament han entrat al bateig de la ficció a través
de les històries o contes fantàstics.
En aquest article volem fornir al lector d'elements que ajudin a aprofundir
o a treballar didàcticament la narració i el cinema fantàstic
especialment a 4t d'ESO i 1er de batxillerat (sempre que l'horari i la
flexibilitat dels nostres centres d'ensenyament ens ho permeti). I ho
farem centrant-nos en aquests cinc tipus d'éssers de la nostra
fantàstica processó: els fantasmes, els vampirs, els humans
artificials (robots o humanoides biològics), la gent d'un futur
(im)possible (transhumans o posthumans) i els extraterrestres més
acostats a la manera de ser de les persones humanes. Per tant, en queden
exclosos tant els nans, follets, elfs, la goja o dona d'aigua, la fada
o els gegants de la Màgia, com els monstres alienígenes
amb els quals no ens podem comunicar.
El
cinema i la narrativa de por o especulativa a les aules
Si el que pretenem és desvetllar els hàbits de lectura dels
alumnes haurem de tenir present que els joves adolescents tenen una tendència
innata a gaudir del conte de terror. Fora bo que de bon principi i a partir
de la lectura i el comentari d'un conte es mirés de concretar mínimament
el marc literari conceptual en què s'inseriran les lectures i els
films que hom vol treballar. Hi ha diverses opcions: (1) Delimitar únicament
les coincidències o divergències entre literatura Fantàstica
i Ciència-Ficció. (2) Acceptar la proposta de T.Todorov,
segons la qual hi ha un nucli central que anomena "Efecte Fantàstic"
a partir del qual en un extrem trobem (I) L'Estrany que cerca una explicació
racional i que dóna lloc a l'Estrany Pur del relat Policiac i a
l'Estrany Fantàstic dels moderns contes de Terror, fantasmes, estranyes
percepcions o els successos insòlits i (II) el Meravellós,
que implica una acceptació del lector del Sobrenatural i on s'inclouen
temes tan absolutament diferents com allò que podem incloure dins
el Meravellós científic de la CF més científicocèntrica
i el Meravellós Pur que inclouria temes com els contes de fades
o el món màgic de la Fantasia heroica (que ja hem dit que
excloem de la nostra proposta) i el Meravellós Fantàstic
del vampirisme (nosaltres també hi afegiríem la vessant
més especulativa de la Ciència-Ficció centrada en
temes més acostats a les ciències socials). (3) Adaptar
l'esquema de Todorov -com farem en aquest article- en cinc centres d'interès
bàsics: (I) El conte de Terror amb els Fantasmes com a protagonistes
(II) El Món del Vampirisme. (III) La CF d'anticipació que
ens parla de gent del futur amb poders especials, posthumans o mutants
o que viuen síndromes o situacions especials que els fan evolucionar
(IV) Els éssers biològics, clons o humans artificials, els
androides i robots de la Intel.ligència artificial. (V) els Extraterrestres
més "humans".
Entre
el gòtic i la Ghost Story
La nostra processó d'éssers de ficció comença
a la fi del segle XVIII amb l'aparició a Anglaterra de la novel.la
gòtica pre-romàntica situada en el marc de terrorífics
castells medievals, amb els personatges dels monjos i els cavallers esdevinguts
fantasmes que enllacen amb la tradició del nostre Comte Arnau que
esdevingué un conte fantàstic el 1858 de la mà de
Víctor Balaguer en l'inici de la Renaixença (un autor de
ciència-ficció i especialista ufòleg com Antoni Ribera
en va fer una interpretació teatral el 1951). Explicar o fer alguna
lectura de la llegenda d'Arnau comparant-ho amb les altres ànimes
en pena dels castells anglesos és una primera possibilitat. Proposem
treballar temes com la por (reflexionar sobre quines coses fan por als
joves; diferenciar entre la por dels personatges i la por del lector;
cercar els elements literaris que creen una atmosfera de por...) a través
de lectures com "La por" o "Ell?" (1883) de Guy de
Maupassant, "La cambra entapissada" (1830), o la paròdia
d'"El fantasma de Canterville" perquè mostra la liquidació
del tòpic literari amb tots els castells, cadenes, sorolls i taques
de sang que ja no espanten les noves generacions; "Harry" de
Rosemary Timperley i "El fantasma d'una sola mà" de J.Sheridan
Le Fanyu, com a exemples de l'aparició de la Ghost Story. Es pot
treballar amb els alumnes la descripció i la construcció
teòrica i/o creativa de fantasmes, les diferències entre
els fantasmes gòtics i els de la Ghost o els moderníssims
fantasmes cinematogràfics d'"El sisè sentit" de
M.Night Shyamalan o "Los otros", les diferències entre
el terror centrípet (fruit d'un fenomen extern al personatge) o
centrífug (conseqüència de pors internes del personatge).
Les diferències entre el terror cregut de la superstició
i el terror gaudit del conte de por racional fruit justament de l'escepticisme.
La presència dels elements del Romanticisme o del Realisme, de
les idees filosòfiques, de les actituds ara més optimistes
adès més pessimistes que hi són presents, etc.
Hi ha diversos contes de Poe que agradaran els joves i que il.lustren
l'estrany Fantàstic amb explicacions ara més sobrenaturals
ara més racionals. Disposem també sobre el tema dels fantasmes
catalans "La vetlla dels morts" (1897) de Joaquim Ruyra o "El
carro dels morts" o "La meva mort" (1915) de Joan Santamaria,
i podríem incloure-hi relats meravellosos com "La salamandra"
(1967) de Rodoreda, "La nau dels bojos" (2001) d'Albert Sànchez
Pinyol, l'autor de l'exitosa "La pell freda" que també
podria formar part de les lectures recomanades.I altres estranyes percepcions
catalanes com "La ratlla i el desig", entre molts altres contes
de Pere Calders.
Vampirisme
i realisme
Dels fantasmes al Vampirisme només hi ha un pas atès que
tots són morts vivents i obres com "Dràcula" o
"Carmilla" (1872) no haurien de ser menystingudes a les aules.
Es poden treballar les relacions que s'estableixen entre influències
literàries, superstició popular, tractats de vampirisme,
llegenda oral i l'existència de societats secretes com The Golden
Dawn (1887) en l'aparició de la figura de Dràcula una de
les icones (al costat de Frankenstein o la robot Maria de "Metròpolis",
fruit de tres obres especulativocèntriques) més representatives
i universals del segle XX. Proposem estudiar fins a quin punt justament
el Realisme de l'obra de Stocker dóna sentit i força a la
literatura més especulativa. Recomanem les propostes didàctiques
que ofereix M.Subirana en els seus cursos de literatura fantàstica;
l'antologia d'Olcina (2003) ens ofereix una útil introducció
al tema i un conjunt de contes des de Goethe i Polidori a Stocker o el
nostre Joaquim Ruyra -"La xucladora" (1903)-. En aquest tema
són claus la comparació entre les lectures que esculli el
professor i la selecció dels diversos films des de Nosferatu (1922)
de F.W.Murnau a Dràcula de Ford Coppola. Si havíem proposat
la construcció d'un fantasma ara proposem el retrat d'un vampir,
les tècniques literàries realistes presents (carta, retall
de diari, informes mèdics), el relat d'aventures i la novel.la
de cavalleries, la presència d'elements de la novel.la victoriana,
la moral sobre el bé i el mal i el debat sobre els diversos elements
que el fan possible: el mirall que no en reflecteix la imatge, l'estaca,
la tomba, la licantropia, els efectes de la llum del dia, la sang, els
cercles de flames, les ombres, la sexualitat, etc.
Arrenca la ciència-ficció amb humans artificials i
biològics
Podríem partir de la definició que Brian Aldiss fa de la
CF com a "l'art d'allò que pot ser possible en un futur"
en contraposició a la Fantasia que "té a veure amb
tot el que és impossible". En tot cas, a la definició
d'Aldiss només hi afegiria: "...en un futur, en un altra època,
en un món paral.lel, o en un altre món". Segons aquesta
definició, serien éssers impossibles (mentre no es demostri
el contrari) els fantasmes i els vampirs, mentre que podrien ser possibles
alguns humans artificials, els clons, els robots, els ciborgs, els mutants
o posthumans i els extraterrestres. A l'aula es podria treballar el grau
d'(im)possibilitat de cadascun dels personatges: des de la impossibilitat
de crear vida a través de cadàvers i electricitat, a les
possibilitats de la manipulació genètica o la realitat actual
dels robots.
De la mateixa manera que la Ghost Story va representar l'intent de cercar
una explicació racional al tema dels fantasmes basant-se en la
filosofia o la psicologia; el naixement del conte materialista de terror
d'autors com H.P.Lovecraft -proposem fragments de Herbert West.Reanimator
- donarà lloc a la ciència-ficció de terror però
amb el fonamental referent i precursor Frankenstein (1818) de Mary Shelley.
El conte materialista de por neix de les pors generades per la I Guerra
Mundial i de la crisi del racionalisme oficial que donarà lloc
a les avantguardes. De fet, el mateix Aldiss ha proposat que la CF s'hauria
d'haver anomenat Literatura Surrealista tot desvinculant-se de l'excessiva
restricció que comporta el mot "ciència" del seu
nom. En tot cas, les noves pors de la guerra i la destrucció faran
aparèixer el fantasma del cataclisme i l'aparició del que
Lovecraft bateja com a "terror còsmic". Sorgiran nous
temes, noves hipòtesis científiques com la genètica
i la clonació humana present a "Un món feliç"
(1932) d'Huxley però també en "Homes artificials"
(1912) de Frederic Pujulà i Vallès, primera obra catalana
de CF i que algun dia hauria de passar a ser lectura obligatòria
de batxillerat i tractada com cal en els curriculums universitaris. Es
tracta d'un altre dels personatges de la nostra processó: l'humà
artificial producte de la manipulació genètica amb la intenció
de crear una societat nova amb posthumans alliberats de les maldats i
ignoràncies atàviques. Per tant, el retrat d'aquest nou
home s'hauria d'afegir al dels fantasmes i vampirs i comparar-lo amb el
monstre de Frankenstein i amb els diversos clons -gammes, deltes, alfes
i epsilons- d'Huxley a través de les lectures de fragments de les
tres obres. També seria útil comparar els retrats dels humans
artificials amb els dels seus creadors, tot sovint savis bojos que complementen
la figura de l'ésser inventat. Dos films clau: Els nens del Brasil
(1978) de F.J.Shaffener i Gattaca (1997) d'A.Niccol.
Un altre grup de personatges serien els mutants humans, representants
d'una nova espècie de posthumans que mostraria un pas més
en l'evolució de l'espècie: "Juan Raro" (1934)
d'Olaf Stapledon; l'homo technicus d'"El dia dels mutants" (1992)
d'Antoni Ribera o els sesosos de "La síndrome dels estranys
sons" (2003). O fins i tot els experiments o accidents que donaran
lloc a "L'home invisible" (1897) de H.G.Wells, el Mister Hyde
(1886) de R.L.Stevenson, o "La mosca" (1962) de G.Langlaan.
Amb tot els seus films corresponents. El conte sobre els regressius de
Pedrolo també pot servir de contrapunt comparatiu. Un cas a part
ja que combina el tema del vampirisme amb el del cataclisme i la posthumanitat
és "Sóc llegenda" (1954) de R.Matheson, novel.la
que es podria comparar amb l'adaptació cinematogràfica "El
último hombre...vivo" (1971) i estudiar el grau de manipulació
ideològica que pot patir una obra. Per qüestions d'espai no
inclourem el tema dels superhumans o superherois amb facultats extrasensorials.
Robots
i extraterrestres
Descartats els monstres alienígenes com els de la sèrie
de films "Alien" que ens serveixen per distingir-los dels extraterrestres
amb característiques més acostades als humans i que sovint
són metàfores d'aquests, ens trobarem amb una multiplicitat
de retrats, però hauríem de distingir també entre
els extraterrestres èticament més malèvols com els
marcians de "La guerra dels mons" (1898) de Wells, "Mecanoscrit
del segon origen" (1974) de Pedrolo, "El dia dels trífids"
(1951) de J.Wyndham o els films "La guerra de los mundos" (1953),
"La invasió dels ultracossos" (1978) de P.Kaufman, que
mostren la dèria invasora dels mateixos humans, fins als èticament
més evolucionats com el "Urn de Djln" (dins Trajecte
final) de Pedrolo o el mestre Yoda d'El Imperi contraataca o Starman (1984).
O els extraterrestres per triar i remenar dels llibres de Montserrat Galícia
("L'habitació de la Bàrbara", 2004) de la filosòfica
"Hacedor de estrellas" (1937) d'O.Stapledon o la sociolingüística
"Els llenguatges de Pao" (1958) de J.Vance. La xenobiologia
-un antídot contra la xenofòbia- ens ajudarà a dibuixar
les característiques i les històries dels nostres extraterrestres
d'aula.
Podríem establir una mena d'evolució que aniria dels fantasmes
i vampirs com a humans incomplets o maleïts fins als humans biològics,
els robots mecànics, els cíborgs mig biològics i
mig mecànics, els posthumans més evolucionats i els extraterrestres.
De fet, sovint en aquests personatges sembla endevinar-s'hi un afany dels
autors per anar més enllà de les insuficiències humanes.
Algun autor defensa fins i tot que els humans només formem part
d'un immens pla evolutiu que faria possible l'aparició de la Intel.ligència
Artificial, darrer esglaó abans de la construcció d'humans
artificials perfectes. D'altra banda cal fer notar que el tema dels robots
té precedents amb els autòmats i el mite hebreu del Golem.
Sense oblidar les necessàries referències a Karel Capek,
l'inventor del nom (1920); "Jo, Robot" o el conte "L'home
bicentenari" (i el film de 1999) d'Asimov podria ser una bona introducció
al tema dels robots i les lleis de la robòtica que els fan possibles.
També recomanem "Encontre amb Rama" (1973) de Clarke
i els films "Blade Runner", que pot comparar-se amb la novel.la
de P.K.Dick (1964), "Màtrix" (1999), "AI"(2001)
de Spielberg i el clàssic "Ultimàtum a la Terra"
(1951) de R.Wise, amb l'interessant discurs final de l'extraterrestre
protagonista ressuscitat pel robot Gort. No han perdut interès
els robots catalans de "Barcelona 2080" (1989) de Víctor
Mora. Els androides tanquen la processó.
Jordi Solé i Camardons
Llibres
recomanats
Terror
i vampirisme:
Guy de Maupassant, Contes de bogeria i obsessió, Llibres del Mall,
1985.
Roald Dahl, El llibre dels fantasmes, Barcelona: Columna, 1998.
Emili Olcina, Antologia de narrativa fantàstica catalana, Laertes,
1998
Emili Olcina, El llit sota la tomba. Antologia de la narrativa de vampirs,
Laertes, 2003.
Edgar Allan Poe, Contes 1, presentació de Joan Solé, Columna,
2002.
J.Sheridan Le Fanu, Carmilla, Laertes, 1984.
Bram Stocker, Dràcula, Laertes.
Ciència-ficció:
Mary W.Shelley, Frankenstein, Barcanova.
DD.AA. Temps al temps.Antologia de contes de ciència-ficció.
A cura d'A.Munné-Jordà, La magrana.
DD.AA. Futurs imperfectes. A cura d'A.Munné-Jordà, ed.62,
1997.
Frederic Pujulà i Vallès, Homes artificials, 1912. Pleniluni.
Manuel de Pedrolo, Trajecte final, Barcanova, 1975.
Jordi Solé i Camardons. Les paraules del futur. Llengües i
comunicació en la ciència-ficció, ed.3i4,
Víctor Martínez-Gil, Els altres mons de la literatura catalana.
Una antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Club del
Llibre/Galàxia Gutenberg (en premsa, 2004)
|