 Aquest
dinar del 12 de Març del 2006, va ser una mica diferent dels
anteriors dinars de la SCCFF. Pel fet de coincidir amb la X Trobada
de Ciència Ficció de Mataró, vam compartir
menjador amb altres participants a les Jornades i això va
fer que no podéssim estar tots junts i per tant el que es
va parlar en una taula o en l'altra, fossin temes diferents i molts
no afectessin per a rees a la nostra Societat. |
 Hi
eren presents per una banda: La Rosa Fabregat, l'Àfrica Rubies,
la Montserrat Galícia en Sebastià Roig, l'Abel Montagut,
l'Antoni Munné-Jordà la Carme Torra, i la bea puig
que vam compartir taula amb l'Adelais de Pedrolo, convidada a les
Trobades, i per l'altra banda (els que van seure amb la gent "seriosa"):
l'Antoni Segarra, en Joan Manuel Ortiz i en Guillem Sànchez.
A l'assemblea precedent hi havia també en Jordi Solé
i en Pep Homar però obligacions familiars de diumenge ens
van privar de la seva presència a l'àpat a més
de l'esperit d'en Ricard de la Casa assegut amb en Joan Manuel ja
que al seu "titular" li van sortir problemes de darrera
hora. |
L'Àfrica va resumir
el dinar a la llista de correu, més o menys de la següent
manera:
Tema gastronòmic: enllestirem
aviat. Oferta atractiva, amb alguns punts forts i alguna relliscada.
M'abstinc de fer comentaris sobre les postres (si algú
hi vol dir alguna cosa, endavant).
|
 El
local, justet per a tanta gent. Entre l'estretor i les condicions
acústiques, semblava un dinar de comunió. Només
hi faltaven els ganxitos i la gasosa. Com en família, vaja. |
| |
 La
conversa durant el dinar va ser distesa, amable, simpàtica,
interessant... i tot el que vulgueu. |
 Després
del dinar, tertúlia postprandial, ara només amb els
que quedàvem de la SC2F2. Igualment simpàtica i distesa,
però ja amb algun toc més freakie i surrealista. |
Vam recordar els absents (és
a dir, us vam repassar a tots): els que eren massa lluny per poder
venir, els que tenien compromisos familiars ineludibles, alguns
d'ells de caire lúdic i d'altres, lamentablement, notant,
els que tenien feina (sí, hi ha gent que els diumenges
treballa) els que els feia mandra venir, els que no vénen
mai, els que van treure el cap al matí i després
van desaparèixer, els que no vindran mai perquè
ni saben que existim, etcètera.
L'alegria va ser tornar a donar la benvinguda a l'Abel Montagut,
que no em sentirà perquè està desapuntat
de la llista però que, pel que sé, continua essent
de la SC2F2"
|
 Només
afegir que els que no vau venir per la raó que fos, us
vau perdre una experiència d'aquelles que en diuen inoblidable
però ... no irrepetible!
A la propera
passarem llista!
|
|