|
BUTLLETÍ ELECTRÒNIC |
|
Editorial
|
|
|
Dos-cents
anys amb Edgar Allan Poe
El proper dilluns 19 de gener es compliran dos-cents anys del naixement a Boston de l'escriptor Edgar Allan Poe. A la secció "Opinió" hi trobareu les dades biogràfiques i altres coses també interessants.Poe va cultivar indistintament la narrativa, la poesia i l'assaig, i en tots aquests camps va fer originals aportacions literàries. És considerat un dels creadors de la narrativa de ciència-ficció i d'altres gèneres fantàstics i de terror. És per això que la SCCFF vol dedicar-li un homenatge d'aniversari i de celebració perquè la seva obra es conserva tant en forma que encara ens impressiona i ens commou dos segles després.A més d'homenatjar-lo des d'aquest butlletí, la SCCFF ha organitzat per al proper dia 19 de gener, de manera simultània, diversos actes commemoratius en diferents poblacions catalanes. Aquests actes, que compten amb l'estreta col·laboració d'entitats i establiments locals, també tindran la presència de diversos presentadors i lectors que ens aproparan una mica més a l'obra de Poe.Els llocs on es retrà aquest homenatge són:
Amb aquests actes la SCCFF vol apropar al més gran nombre de persones la possibilitat de conèixer l'obra de Poe i la seva transcendència dins de la literatura fantàstica.Hem optat per aquesta fórmula simultània en diferents poblacions per apropar-nos, doncs, en la mesura de les nostres possibilitats, a un major nombre de persones, i també augmentar el nostre àmbit geogràfic de divulgació. Al cap i a la fi aquests són dos dels principis i de les intencions de la SCCFF.També volem aprofitar aquesta tribuna pública per agrair a les entitats, els establiments i els col·laboradors la seva contribució i el seu treball, que faran que aquest homenatge sigui un èxit des d'ara mateix.I, per acabar, només volem apuntar que iniciatives com aquesta i col·laboracions més nombroses ens ajudarien, sens dubte, a difondre la ciència-ficció i la fantasia entre els seus seguidors, que de segur són molts i hem de continuar treballant per trobar-nos.Us esperem a la SCCFF!
|
|
La
novel·la i els seus fonaments: una tertúlia entorn de...
"La mutació sentimental" de Carme Torras |
|
|
Ter-Cat, Tertúlies Catalanes de ciència-ficció, fantasia i terror |
|
El
dia 18 de desembre de 2008 es va celebrar a la Universitat Politècnica
de Catalunya la primera sessió de "La novel·la i
els seus fonaments: una tertúlia entorn de...", que, com
no podia ser d'altra manera en una activitat organitzada per la SC2F2
en col·laboració amb la UPC, es va dedicar a La mutació
sentimental de Carme Torras, membre de la Societat i investigadora
del CSIC-UPC.
Ter-Cat
és una abreviació de Tertúlies Catalanes de ciència-ficció,
fantasia i terror. Aquestes sigles no es van escollir a l'atzar quan
es va batejar la idea. Segueixen una fórmula establerta no oficial
d'altres tertúlies que tenen lloc a l'Estat: Tersa (Tertúlies
de Santander), Terma (Tertúlies de Madrid) o Terba (Tertúlies
de Barcelona).
|
|||||||||||||||||||||
Quan comença la pel·lícula, una nau de l'espai penetra a les aigües fredes i blavíssimes d'un fiord. De la nau enfonsada en surt un ésser cobert amb un vestit espacial que arrosega fins a la riba un company malferit per l'impacte. Un cop tret el vestit espacial, l'alienígena se'ns mostra amb un aspecte humà. És Kainan, que ve d'un planeta remot. Gràcies a un aparell que ha rescatat de la nau -alta tecnologia alienígena-, Kainan s'assabenta del lloc on ha anat a parar: es tracta de Noruega, en territori dels víkings, i és l'any 509, a l'alta edat mitjana.L'artefacte inicia una recerca per esbrinar quina és la llengua que parlen els habitants de l'indret, i amb una velocitat vertiginosa aconsegueix la informació. Llavors, mitjançant una mena d'implant ocular, una mica dolorós, tot s'ha de dir, Kainan esdevé un parlant perfecte de la llengua dels víkings. Els microbis que amb la mateixa funció injectaven els robotets de Farscape eren més simpàtics i menys traumàtics, però s'ha de reconèixer que, en general, és un mètode ràpid i eficaç per a aprendre llengües.Ben aviat Kainan té el primer encontre amb els seus nous companys lingüístics, els víkings, però la qüestió es resol de forma poc amistosa i Kainan és fet presoner.Abans de ser capturat, Kainan descobreix un poblat víking totalment destruït, i és que l'extraterrestre no ha vingut sol de les estrelles: amb ell també ha arribat a la Terra una criatura feréstega, un monstre a mig camí entre un alien, un predator i un drac de les llegendes mitològiques: és el Moorwen.Però Outlander, del director Howard McCain, és més que un encreuament tòpic de pel·lícula d'aventures nòrdiques i ciència-ficció. El resultat d'aquest còctel és una bona pel·lícula. S'hi troba un bon gust i una intel·ligència cinematogràfica que sovint manquen en molts films de ciència-ficció de més anomenada. La fotografia excel·lent i l'acurada ambientació creen una atmosfera de realisme, el guió és sòlid i ben travat i els personatges resulten creïbles. Outlander deixa un bon gust de boca, amb escenes memorables i amb un final que alguns crítics del país han catalogat de "nova mirada sobre el mite de sant Jordi i el drac". Naturalment es tracta del moment en què Kainan liquida el Morween i salva la filla del cap dels víkings.Montserrat Galícia |
| Eclipse 01: Au-delà |
A vegades navegar per Internet proporciona alguna sorpresa agradable. Per casualitat, cercant informació sobre eclipses lunars he topat amb el primer volum d'un còmic de ciència-ficció d'una sèrie, Eclipse, que no ha estat publicada al nostre país. Es tracta de l'àlbum Au-delà del dibuixant Sébastien Vastra fet a partir d'un guió d'Antoine Ozanam i que, a França, va ser publicat per Vents d'Ouest l'any 2007. En el seu país d'origen hi ha també publicat un segon àlbum, l'any 2008, que porta el títol de Dédale.
El primer volum ha estat escanejat i traduït al castellà (amb el nom Más Allá) per dos afeccionats al còmic que, per raons òbvies, amaguen la seva identitat sota els pseudònims d'Umbriel i Jajun, respectivament. Al marge de les valoracions que es puguin fer sobre aquests procediments, s'ha d'agrair, en aquest cas, que això permeti als afeccionats a la CF llegir un còmic que d'altra manera hauria restat ignorat.
Eclipse narra les aventures interplanetàries d'una noia que cerca el seu pare, primer suposadament mort i després ressuscitat convertit en un androide i tornat a desaparèixer. Som a l'any 2372. Un xicot jove, amb una filla, Mika, que és la protagonista, és condemnat a mort por haver matat involuntàriament però practicant jocs de rol perillosos un company de joc. Abans de ser executat se li ofereix, secretament, la possibilitat de ser convertit en droid, un soldat androide, per a lluitar contra els mudes, uns bel·licosos alienígenes, fent els canvis necessaris al seu cos.
El govern de la Terra, que havia mantingut en secret la guerra contra els mudes, ha trobat aliats en d'altres planetes. Però un cop guanyada la guerra es veu sorprès per una revolta dels droids, que, si bé tenen el cos artificial, mantenen el cervell original dels humans que havien estat abans de ser transformats.
Setze anys després, el pare de Mika aconsegueix fer-li arribar un missatge amb el seu diari personal. Això fa suposar a la noia que el pare encara és viu i l'engresca a iniciar uns estudis que la portaran, dotze anys més tard, a una recerca fora del seu planeta d'origen.
En el còmic es noten diverses influències que l'autor ha deixat explícites com una mena d'homenatge a les lectures i pel·lícules que li han agradat i l'han influït. Tant hi podem trobar una referència a la pel·lícula Starship troopers de Paul Verhoeven pel que fa al plantejament de la guerra amb els alienígenes, ferotges, bestialitzats i quasi invencibles, com d'altres al "Nautilus" de Jules Verne o al còmic Sillage (Estela, en castellà), comentat fa molt poc en aquest mateix butlletí.
Com a primer àlbum d'una sèrie s'hi noten alguns defectes de principiant. Però el balanç global és del tot favorable i convida a seguir-la. Tant de bo trobi un editor que es decideixi a publicar-la aquí. Vastra, un dibuixant molt jove, nascut l'any 1977, només havia dibuixat, fins ara, tres àlbums de Mâchefer, una sèrie ja finalitzada que no acabava de decidir-se clarament entre l'humor i la fantasia.
TS
| A
la dolorosa llum de les grans làmpades elèctriques de la
fàbrica tinc febre i escric. Escric escarritxant de dents, esfereït per tota aquesta bellesa, per tota aquesta bellesa totalment desconeguda dels antics. (*) |
Així comença l'Oda Triomfal escrita per Fernando Pessoa el 1914 sota l'heterònim d'Álvaro de Campos. La febre que en aquells anys tenia Pessoa era la del futurisme o, millor dit, el sensacionisme, la variant pròpia d'aquest corrent avantguardista que, en passar per la ploma de l'escriptor portuguès, buscava aconseguir una descripció analítica de les sensacions de viure en el món modern.
Álvaro de Campos representa ser un enginyer mecànic i naval, fascinat per la indústria i el comerç, desitjós de l'adveniment de la "Humanitat dels enginyers" i de la "creació científica dels Superhomes". La seva veu poètica és la d'un home turmentat, desitjós sempre de ser en un altre lloc i amb voluntat de dissoldre's en un món que ja voldria que fos el futur.
| Fraternitat
amb totes les dinàmiques! Promíscua fúria de ser part-agent del rodar ferrenc i cosmopolita dels ferrocarrils estrenus del tràfec-de-càrrega dels vaixells, del girar lúbric i lent de les grues, del tumult disciplinat de les fàbriques i del quasi-silenci xiuxiuejant i monòton de les corretges de transmissió! (...) Oh teixits dels aparadors! Oh maniquins! Oh últim figurí! Oh articles inútils que tothom vol comprar! Oidà grans magatzems amb seccions variades! Oidà anuncis elèctrics que sorgeixen, es paren i desapareixen! Oidà tot allò amb què avui es construeix, amb què avui s'és diferent d'ahir! Eh, ciment armat, formigó, procediments nous! Progrés dels armaments gloriosament mortífers! Cuirasses, canons, metralladores, submarins, aeroplans! A tots, a tot, com una fera, us estimo. (...) |
Si
de la recreació dels ambients de les obres d'Huxley i de Verne n'ha
resultat l'steampunk, què no podria donar un relat submergit
en el món futurista-sensacionista d'aquesta Oda Triomfal?
(*) Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja. Poemes
d'Álvaro de Campos, Quaderns Crema, Barcelona 2002.
Jordi Font-Agustí
|
La petja de Poe a Nova York |
|
Edgar
Allan Poe va néixer a Boston, el 19 de gener de 1809, fill de
dos actors de teatre, Elisabeth Hopkins i David Poe. El pare es va perdre
de vista ràpidament, i la mare va morir el desembre de 1811 a
Virgínia, on el ric comerciant John Allan i la seva muller es
van afillar el petit Edgar. El 1815 John Allan es va traslladar a Londres,
on Edgar va anar als millors col·legis, fins a la tornada, el
1820. Va continuar l'aprenentatge a les escoles més prestigioses
de Richmond i després a la universitat de Virgínia, a
l'època en què van començar les diferències
amb el pare adoptiu, a causa dels endeutaments i els projectes sentimentals
d'Edgar, que el 1827 va fugir cap Boston i va començar a publicar
poemes, sense cap ressò. Després d'un parell d'estades
a l'exèrcit, el 1831 es refugià a casa d'una tia a Baltimore
i s'inicià en el periodisme i l'escriptura de contes satírics.
Les crítiques literàries que publicava li van portar conflictes,
i el 1836, quan ja era víctima de l'alcoholisme i les crisis
nervioses, es va casar amb la seva cosina Virginia, que encara no havia
fet catorze anys, i es van instal·lar a Richmond. Poe anava col·laborant
en diaris i revistes, i el 1839 va publicar una selecció dels
millors contes. Virginia, l'esposa, va emmalaltir, passava temporades
de recuperació i d'altres de greus recaigudes, la feina d'Edgar
era inestable i conflictiva, van viure una temporada a Filadèlfia,
fins que el 1844 aterraren a Nova York. El 1845, amb la publicació
del poema "El corb", va arribar el reconeixement per a Edgar
Allan Poe. Va continuar treballant en diaris i periòdics, arribà
a ser l'amo d'una revista i a controlar els cercles literaris de Nova
York, però contínuament s'embolicava en baralles i querelles
i la seva salut també anava minvat. El 1847 morí Virginia,
la seva dona, i ell mateix va emmalaltir. Va tenir crisis sentimentals
sucessivament i simultàniament pretenent a dues dones, continuà
publicant assaigs, contes i poemes, i a la darreria de setembre de 1849,
en unes circumstàncies que encara ara donen peu a especulacions,
va fer una escapada a Baltimore, on el 3 d'octubre el van trobar desmaiat
al carrer i on va morir a l'hospital el dia 7.
La
façana de la casa, de tres pisos, ha estat reconstruïda
estilitzadament, amb el color taronja típic d'aquell període,
encastada a la façana de l'edifici més gran de la universitat,
de maons, vidre i metall. Rere la porta d'entrada i les dues finestres
de la planta baixa hi ha una sala visitable, la Poe Room, on es concentren
en forma d'escenografia estilitzada els elements salvats de la casa:
una claraboia al sostre, que era la que donava claror al capdamunt de
la casa, i que ara és il·luminada per sobre amb llum artificial;
un fragment del mur de maons; la barana de l'escala, encastada a la
paret, a més dels elements interiors de la façana: la
porta, i les dues finestres amb finestrals de guillotina i persianes
de fusta típiques del segle XIX. En una vitrina dedicada a Poe
hi ha alguna mostra de llibres seus i un maó de la casa; en una
altra, elements de pisa i de vidre de l'abocador del restaurant, de
l'època de Poe; els pots més grossos són damunt
el vidre de les vitrines. A les parets hi ha un plafó biogràfic
de Poe, una reproducció del manuscrit del poema "El corb",
dos retrats pictòrics de Poe i una placa commemorativa. La sala
és una cambra d'estudi i de treball dels estudiants de la universitat.|
L'ovni de la plaça de Sota l'arbre |
Fredor i grisor.L'espessa capa de núvols d'aquells dies d'hivern no va deixar veure com s'acostava l'ovni que va aterrar a la nit a la plaça de Sota l'arbre. A l'últim moment va esquivar les branques de l'arbre i va aterrar amb un fort cop a terra arran de la botiga de llegums cuits. Txaf! Va trencar alguns panots grisos del terra de la plaça.El veí del davant, que mirava una pel·lícula per la televisió, va obrir una mica la finestra i va veure l'ovni. No hi havia ningú més a la plaça ni a les altres finestres, en la freda nit d'hivern. Ningú no l'havia vist. Va tancar la finestra i va tornar a mirar la televisió.Dos nois que havien sortit de l'últim bar que havia tancat van passar per davant l'ovni. Era l'única superfície de la plaça damunt la qual no havien estampat el seu tag. Van treure l'esprai, a veure qui hi grafiava abans la signatura de grafiter. El metall era extremament dens i la pintura hi va relliscar per damunt abans d'eixugar-se en forma de taques a terra. Els nois ja havien passat de llarg.Més tard, un gos perdut i encuriosit també hi va intentar deixar la seva marca, després d'ensumar l'ovni. Líquid i olor hi van relliscar sense penetrar la superfície.Els desarrelats de la barraca dels afores van aparcar la furgoneta arran de l'ovni. S'hi van enfilar, van mirar d'arrencar-ne les antenes o els plafons solars, però res no cedia, i l'ovni era massa gros i pesant per a emportar-se'l sencer. Ho van deixar estar i, ja que estaven enfilats, es van endur la bombeta del fanal d'aquella banda de la plaça.Cap a la matinada, el mecànic de l'estació d'autobusos, anant cap a la feina, va veure l'ovni aparcat arran de la façana. No va girar el cap, només una mica els ulls, que tot seguit va tornar a desviar cap a terra: no fos cas que algú es pogués pensar que creia en els ovnis.Quan al matí la mestressa dels llegums cuits va tirar amunt la porta enrotllable de ferro, va comprovar que l'ovni no impedia l'entrada dels clients a la botiga. No calia embolicar-se telefonant a l'Ajuntament.Ningú dels qui van entrar a comprar durant el matí no va esmentar l'ovni. El cec dels cupons es va instal·lar a l'altra banda del portal.Al migdia, quan van sortir de l'escola, alguns nois van picar amb els trossos dels panots trencats contra la superfície de l'ovni, però no el van poder abonyegar ni en van poder esbotzar les lluernes. Un dels nois es va esclafar un dit i el van haver d'acompanyar a la farmàcia.A la tarda, la presidenta de l'associació de veïns va entrar a la botiga de llegums cuits amb un full per a recollir signatures denunciant a l'Ajuntament que l'estat del mosaic de la plaça posava en perill la seguretat dels jocs dels nens del barri. Va fer observar que ja sabia que aquelles rajoles es deien panots, però que mosaic era una paraula més assumible pel veïnat. La mestressa va signar, i també les clientes que hi havia a la botiga.A la nit, després que va haver passat el camió de les escombraries, va passar el camió de la brigada municipal d'obres amb una grua, hi van carregar l'ovni i se'l van endur a l'abocador municipal.Al següent ple de l'Ajuntament, un regidor de l'oposició va denunciar que hi havia alguns panots trencats a la plaça de Sota l'arbre.El regidor d'Urbanisme va dir que durant l'anterior mandat, quan els que ara eren a l'oposició havien estat al govern, tenien la vila molt deixada i l'únic que havien fet era renovar el terra de la plaça de Sota l'arbre amb panots grisos. En canvi, l'Ajuntament actual havia inaugurat un pavelló d'esports.Just abans de les eleccions següents, l'Ajuntament va substituir els panots trencats de la plaça de Sota l'arbre.Mentre va durar la campanya electoral, els clients de la botiga de llegums cuits comentaven que als polítics no els interessa res del que passa al carrer.
|
|
Recordeu
que el número 15, corresponent a març-abril, estarà a la xarxa
a començament de març.
|