TONI
SEGARRA
(Membre de la comissió organitzadora de la Trobada de Ciència-ficció de Mataró )
«Es llegeix més fantasia que ciència-ficció»
L.A - Per què s'ha dedicat la IX Trobada de Ciència-ficció de Mataró a la figura de Jules Verne?
T.S. - «Bàsicament per commemorar el centenari de la seva mort. Verne el considerem un precursor de la ciència-ficció.»
L.A. - Una de les novetats d'aquest any serà una gimcana per la ciutat. En què consistirà?
T.S. - «Vam pensar com podíem atreure la gent que habitualment no assisteix a les xerrades que nosaltres fem durant la trobada i donar una visió diferent i lúdica de la ciència-ficció. L'any passat vam dedicar la setmana a en Tintín i vam voler fer un puzle gegant amb els colors del coet que Tintín va utilitzar per anar a la lluna, però no va funcionar gaire. Aquest any vam pensar que una gimcana seria una bona idea per donar a conèixer l'obra de Verne entre els més joves. Amb la col·laboració d'alguns establiments, els deixem llibres de Verne i els participants els han de localitzar.»
L.A. - A part d'aquest, quin altre acte destacaria?
T.S. - «El globus que hi haurà avui al parc Central. Per als més petits serà una activitat molt atractiva. També voldria destacar l'acte que farà l'agrupació Cosmos a l'observatori de Mataró, que consistirà a observar els estels de nit.»
L.A. - La Trobada de Ciència-ficció de Mataró gaudeix de bona salut?
T.S. - «Estem en un moment que es pot produir un creixement espectacular. Actualment tenim els premis de narracions curtes Manuel de Pedrolo, i estem pensant de fer una nova categoria de novel·la curta per la demanda que tenim.»
L.A. - Algun cop se'ls ha qualificat d'elitistes i de ser un cercle tancat?
T.S. - «Sí. És veritat que potser no donem prou atenció a la fantasia, i ens centrem més en la ciència-ficció pròpiament dita. No hem de barrejar la roba, ja que no és exactament el mateix. El que sí que passa és que el lector jove tendeix més a llegir fantasia per què és de més fàcil lectura que la ciència-ficció.»
L.A. - Les jornades s'acaben amb l'entrega dels premis Manuel de Pedrolo. Quina finalitat persegueix el certamen?
T.S.- «Aquest any hem suprimit la categoria destinada a la gent jove per falta de treballs. La gent que escriu ciència-ficció i necessita un lloc d'expressió es pot presentar als premis.»
L.A. - Realment Jules Verne tenia una visió avançada per la seva època?
T.S. - «Jo crec que sí, però això s'ha de matisar. L'època en què Verne va viure (segle XIX) es van fer grans descobriments científics i tècnics. Ell va pensar que la tecnologia i la ciència canviarien el món d'una manera rotunda, fins i tot canviant la mentalitat de la gent. Amb això Verne va ser un precursor.»
L.A. - Què va fer que Verne creés obres tan futuristes?
T.S. - «Verne era un apassionat dels viatges. La primera obra important que va escriure, Cinc setmanes en globus, la va fer inspirant-se en un viatge que va fer a l'Àfrica. L'editor li va dir que era avorrit i li va proposar convertir-ho en una novel·la d'aventures, cosa que va tenir molt d'èxit. Immediatament l'editor li va proposar un contracte que va consistir a descriure els viatges que Verne feia per tot el món introduint els elements de la ciència del moment que eren més innovadors. En algun cas fins i tot s'inventava i extrapolava els avenços tècnics.»
L.A. - Creu que la figura de Verne és prou reconeguda?
T.S. - «És un dels autors més venuts, però sovint encara es tendeix a pensar que la seva obra només s'adreça al públic juvenil, i això no és així.»
LLUÍS ARCAL
"El Punt", 5 de Març, 2005
|