SOCIETAT CATALANA DE CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA

Entrevista amb Philip Kerr, per Mari C. Sánchez

Primer va passar relativament desapercebut amb una trilogia ambientada al Berlín d'abans de la guerra, més endavant van venir 'El infierno digital' i 'Una investigación filosófica', totes dues publicades per Anagrama; després, 'Esaú', que ara publica Edicions 62 i que recrea la llegenda del Ieti, i l'última ha estat 'A five year plan'. Totes tres han atret els productors de Hollywood, que ja n'han comprat els drets per transformar-les en pel·lícules taquilleres amb Tom Cruise com un dels seus reclams. L'escriptor ens ha rebut a la casa que té a Wimbledon per parlar d''Esaú'.

- Mari C. Sánchez: 'Esaú' narra les aventures d'un grup de científics americans a les muntanyes de l'Himàlaia, on descobreixen restes de vida del Ieti. ¿Com va sorgir la idea d'escriure sobre aquest ésser llegendari?

- Philip Kerr: Primer, perquè volia escriure un llibre totalment diferent a l'anterior. No m'agrada escriure sempre sobre el mateix com fa John Grisham. La meva novel·la anterior, 'El infierno digital', tenia com a protagonista un edifici ultramodern, així que vaig pensar que el protagonista d'aquest següent llibre havia de ser un ésser viu. Segon, volia escriure sobre els orígens de l'espècie humana, sobre els orígens de l'home. I tercer, la narració la volia ambientar en una muntanya. Així, se'm va acudir escriure sobre el Ieti.

- M.C.S.: Al llarg de tota la narració es va oferint al lector informació sobre els suposats orígens de l'home des de la vessant biològica. ¿Són totes aquestes dades reals o són imaginàries com la resta del llibre?

- P.K.: No, no. Són dades reals. Quan començo a escriure sobre un determinat tema, sempre m'agrada que hi hagi una base de realitat i per escriure sobre aquesta realitat sempre tracto de documentar-me tant com puc. En el cas d''El infierno digital', em vaig fer un tip de llegir sobre arquitectura del segle XX. Amb 'Esaú' volia escriure sobre els orígens de l'home; aleshores em vaig empassar molts llibres de biologia que parlen de temes com l'ADN, el darwinisme, l'evolució de les espècies...

- M.C.S.: ¿Per aquest motiu, doncs, la seva narrativa és una barreja entre els fets més contrastats i la imaginació més desbordada?

- P.K.: Sí. Crec que és una barreja molt interessant perquè el lector, a més de poder evadir-se amb les històries fantàstiques que explico, pot adquirir coneixements. Amb els meus llibres es pot aprendre i somiar a la vegada.

- M.C.S.: Philip Kerr no és l'únic escriptor interessat en el passat més remot. Michael Crichton va demostrar també el seu interès amb 'Parc Juràssic' i John Darnton ha escrit 'Neandertal'. ¿Per què creu que aquests temes estan despertant tant d'interès, no només entre els escriptors, sinó també entre els lectors?

- P.K.: Perquè la gent vol saber quins són els seus orígens. Fa uns anys, la religió encara tenia molt de poder i coaccionava la gent. No deixava que l'home pensés lliurement sobre qui era, d'on venia, cap a on anava, etc. Però ara que la religió ja no té tanta influència, la gent es fa preguntes, té curiositat, vol saber més coses sobre els seus propis orígens i els de la Terra.

- M.C.S.: Evidentment, vostè no creu en Adam i Eva.

- P.K.: Això de la teoria d'Adam i Eva són ximpleries. Qualsevol que hagi llegit els llibres que Darwin va escriure sobre l'evolució de l'espècie humana i tingui dos dits de front, no es pot creure aquest conte d'Adam i Eva, i encara menys a finals del segle XX.

- M.C.S.: ¿Tampoc no creu en muntanyes sagrades, oi?

- P.K.: No, no. Tampoc crec en totes aquestes ximpleries que s'inventen les religions de muntanyes sagrades i llocs sagrats.

- M.C.S.: ¿Per què va decidir ambientar part de la narració d''Esaú' a la muntanya Machupachare, una muntanya que els hindús consideren que no pot ser escalada?

- P.K.: Perquè actualment hi ha el sentiment i l'actitud de pensar que en el nostre planeta ja no queda cap lloc per descobrir, que tot està explorat. Però no és veritat. A la Terra encara hi ha moltíssims llocs per veure que encara no han estat descoberts a causa de les creences i de les imposicions que els mateixos homes s'han inventat.

- M.C.S.: Quan l'expedició del seu llibre està escalant el Machupachare a la recerca del Ieti, al peu de les muntanyes, l'Índia i el Pakistan estan iniciant una guerra nuclear. ¿És per posar-hi encara més polèmica?

- P.K.: No, no més polèmica. Vaig escriure això perquè no crec que estigui tan lluny de la realitat. Quan vaig estar viatjant per aquella zona vaig veure l'ambient que hi havia a la frontera entre els dos països. I fa pocs dies tots els diaris parlaven de les proves nuclears que s'estaven realitzant a l'Índia. Espero equivocar-me, però no crec que vagi molt mal encaminat.

- M.C.S.: Philip Kerr es va donar a conèixer com a escriptor amb la trilogia 'The Berlin Noir', formada per les novel·les 'March Violets', 'The Pale Criminal' i 'A German Requiem', totes elles ambientades en el Berlin d'abans de la guerra i totes elles protagonitzades per un detectiu anomenat Bernie Gunther. A partir de llavors, va canviar completament d'estil i de temàtica. Per què?

- P.K.: Perquè no volia escriure únicament novel·les de crim sobre espies i detectius. És molt avorrit. Vaig escriure'n tres perquè després d'acabar la primera em van oferir escriure'n dues més protagonitzades pel mateix personatge, però quan les vaig acabar ni se'm va passar pel cap escriure de nou un altre llibre del mateix estil. Com a escriptor vull sentir-me lliure per escriure allò que vulgui, com feia abans quan no tenia cap editorial.

- M.C.S.: ¿Què escrivia abans de ser publicat?

- P.K.: Abans de ser publicat, entre els quinze i els trenta anys, vaig escriure cinc novel·les sobre temes molt diferents. A mi m'agraden molt, però cap d'elles és publicable.

- M.C.S.: Per què?

- P.K.: Perquè no crec que tinguin el nivell. Cap escriptor crec que tingui el nivell per ser publicat amb les seves dues, tres o quatre primeres novel·les. O almenys ningú ho hauria de fer.

- M.C.S.: Home, una sèrie interminable d'escriptors, com per exemple Joseph Heller o Alan Sillitoe, no només van publicar la seva primera novel·la, sinó que aquestes van tenir un èxit mai més aconseguit amb cap altre dels seus llibres.

- P.K.: Sempre hi ha excepcions.

- M.C.S.: Abans de dedicar-se únicament a escriure, vostè va exercir d'advocat. ¿Per què no ha escrit mai una novel·la que reflecteixi aquest món?

- P.K.: Perquè l'odiava. Jo sempre havia volgut ser escriptor, des que vaig començar a llegir. Però quan em vaig fer gran, vaig haver d'anar a la universitat, estudiar una carrera, trobar una bona feina, etc. Però ni m'agradava la feina, ni els meus companys de professió ni res. Per això, l'endemà d'aconseguir el meu primer contracte per escriure la meva primera novel·la, em vaig acomiadar. Quin alliberament!

- M.C.S.: Després de la trilogia de Berlín es replanteja la seva direcció literària i escriu 'Una investigación filosófica', una novel·la totalment diferent a les anteriors.

- P.K.: Sí, si Bernie Gunther s'hagués convertit en el nou James Bond i m'haguessin ofert molts calés per continuar amb la saga, potser ho hauria fet. Però com que Gunther va passar mig desapercebut, ho vaig deixar estar.

- M.C.S.: ¿Va ser, doncs, per una qüestió de diners?

- P.K.: Sí i no.

- M.C.S.: ¿Creu que va prendre la decisió correcta, si més no pel que fa a la possibilitat de fer diners?

- P.K.: Sí. He tingut sort perquè les meves tres últimes novel·les, 'El infierno digital', 'Esaú' i 'A five year plan' han estat comprades per convertir-les en guions cinematogràfics i m'han pagat molt bé.

- M.C.S.: Amb la seva última novel·la, 'A five year plan', ha tornat a canviar de temàtica i d'estil. És una novel·la amb un llenguatge molt directe, amb molts diàlegs, molt ritme i poques descripcions. Ambientada als Estats Units, narra la història d'un gàngster de classe baixa. Una història molt a l'estil d'Elmore Leonard.

- P.K.: Sí. Completament. Leonard és un dels meus ídols i sempre havia somiat escriure una novel·la semblant a les seves, ambientada als Estats Units.

- M.C.S.: Precisament ha estat molt críticat el fet d'haver ambientat la seva novel·la als Estats Units.

- P.K.: Aquí, a la Gran Bretanya, on els crítics literaris són una mica estrets de mires, es pensa que per ser escocès no puc crear un personatge americà.

- M.C.S.: Shakespeare va ambientar l'acció de les seves obres a Itàlia, Egipte...

- P.K.: I mai va visitar cap d'aquests països. Però ho va fer utilitzant la seva imaginació, la llibertat més important que ofereix la literatura. Però a mi em critiquen per un altre motiu. ¿Vol saber quina és la veritable raó de tanta crítica?

- M.C.S.: Quina?

- P.K.: L'enveja.

- M.C.S.: Enveja, per què?

- P.K.: Perquè estic guanyant molts diners. I aquí això està molt mal vist. A la Gran Bretanya, encara, per ser escriptor has de ser com Virginia Woolf o Cyril Connolly, que rebutjaven els diners perquè deien que embrutaven el seu art. Aquí, en aquest aspecte, encara tenim una mentalitat del segle XIX. Som provincians. Com en el tema de ser escriptor anglès, escocès o gal·lès. Cada vegada que vaig a Escòcia, on vaig néixer, em pregunten el mateix: "Vostè es considera un escriptor escocès?

- M.C.S.: I vostè què contesta?

- P.K.: Doncs que no. Jo no vull ser un escriptor escocès i escriure sobre Escòcia i per als escocesos. Jo vull escriure per a tot el món.

© 28/05/98 AVUI. Tots els drets reservats.

Tornar