SOCIETAT CATALANA DE
CIÈNCIA-FICCIÓ I FANTASIA

Bibliografia any 2006

Microssenyes de novel·les de cf catalanes de 2006

Juli Capilla, L'home de Melbourne. "Escriptures", 5, Perifèric edicions, Catarroja, març 2006.

Joseph Schiffer torna a la seva ciutat, d'on se'n va anar quan tenia catorze anys, ara en fa més de quaranta. Aleshores es deia Josep Sifre. Els antics amics fan com si no el coneguessin, i a l'escola on havia estudiat i on entra a fer de mestre descobreix un nen que és exacte com ell era de nen. En un temps en què hi havia pocs naixements, un metge poc escrupolós, partint de les mostres de sang extretes a l'escola, va iniciar un programa de clonacions dels nens donats per morts o desapareguts. L'obra s'inicia amb un ritme correcte, però de mica en mica va prenent un to descordat i grandiloqüent que en perjudica el resultat final.

Rosa Fabregat, Sóc l'Iris. "Lo Marraco", 171, Pagès editors, Lleida, març 2006.

L'Iris estiueja a Salou, escriu cartes a un noi hipotètic i les tira a la bústia de l'oficina del correu, on en Tomàs, funcionari, les llegeix i se sent atret per la noia. En Mauro, un noi gambià, demana ajut a l'Iris quan intenta alliberar la seva germana Fàtima, segrestada per uns proxenetes. L'àvia de la noia, lleidatana, fa de fada protectora de tots plegats. L'element especulatiu que és la clau de la història està en la pista que la Fàtima fa arribar al seu germà: un sobre de llavors de cànnabis manipulades genèticament per augmentar-ne el poder narcòtic.

Montserrat Julió, Memòries d'un futur bàrbar. "Ciència-ficció", 19, Pagès editors, Lleida, agost 2006.

(reedició de la novel·la de 1975 en una nova col·lecció: vegeu-ne el comentari al butlletí núm. 1)

Jordi de Manuel, El cant de les dunes. "Ciència-ficció", 18, Pagès editors, Lleida, març 2006.

Els terrícoles ja van ser a Mnèsia, un planeta habitat per una raça intel·ligent amfibia que ens anomena galians. Contraatacant la invasió terrícola, els mnèsics van utilitzar l'arma d'immiscir-se en els somnis dels invasors. Ara, anys després de la primera invasió, el comandant Joseph B. Valdés, la xenobiòloga Fiona McLaughlan i l'androide Cornèlius hi tornen amb l'arma biològica que ha d'exterminar els nadius i obrir el pas a trenta mil colons. La guerra s'allargarà, també entre els humans, fins que Cornèlius reaccionarà d'una manera inesperada davant els darrers mnèsics.

Jordi de Manuel, L'olor de la pluja. "Les ales esteses", 192, RBA La Magrana, Barcelona, gener 2006.

Mentre la sequera s'estén, en Damià i la seva filla Sara arriben a Barcelona, on hi ha instal·lats campaments per als refugiats. Mentrestant, l'Arnau Salord, bioquímic i ambientòleg, juntament amb l'israelià Pinkhas Lubens ha descobert un bacteri que pot ser la causa de la manca de pluja. L'inspector Marc Sergiot investigarà els fets criminals que s'esdevindran a partir d'aquesta descoberta. Estructurada en conjunts de tres títols de capítol: "Fugitius de la sequera", "Dunes blanques" i "A cops de sort", la novel·la fa convergir les tres històries en una reeixida provatura de fer casar ciència-ficció i novel·la negra, amb un inspector perdedor que fent servir tecnologia nova actua tradicionalment.

Albert Mestres, La pau perpètua. "Narrativa", 267, Editorial Empúries, Barcelona, gener 2006.

En un futur proper en què els independentistes han guanyat la guerra contra els autonomistes i els de la Unió (europea), i els no originaris han estat recognomats amb cognoms autòctons, encara es manté activa la guerrilla islamista. L'Albert és un funcionari torturador que, a la manera del de Kafka, ha inventat una cadira de tortura i treballa damunt els condemnats perquè arribin a desitjar l'execució. Viu sotmès al capità Rauric, i cada descoberta que fa és la revelació d'una nova perversitat més cruel. Coincidint en especulacions sobre l'assimilació que trobàvem a Traficants de llegendes de Jordi Font-Agustí i Farsa de Màrius Serra, la novel·la té bones solucions literàries i de llenguatge narratiu, però en pot embafar un excés de recreació en la crueltat.

Manuel de Pedrolo, Successimultani. "Lo Marraco", 175, Pagès editors, Lleida, maig 2006.
(reedició de la novel·la de 1981 en una nova col·lecció: vegeu-ne el comentari al butlletí núm. 1)

Pep Subirós, Ara sé que és ella. "El balancí", 535, Edicions 62, Barcelona, març 2006.

El 2012 els barris de Barcelona són zones privades exclusives, i els immigrants viuen a la ciutat vella. Al metro, el periodista Àlex Ribera veu que l'Elena llegeix la novel·la que ell ha escrit, i així lliguen. Ell ha estat soci d'en Maldonado, un arribista que provoca una revolta d'immigrants per desestabilitzar el govern; ella està vinculada als moviments dels immigrants àrabs, i tots plegats manipulen l'Àlex. Condemnats a viure en clandestinitat, l'Àlex i l'Elena només tindran contactes eròtics escadussers. Només la ressenyem dins la ciència-ficció per la data futurista: possiblement tindrà força interès per a aquells a qui agraden les novel·les que expliquen com l'autor lliga amb una admiradora.